El Pont Vell és un dels elements més emblemàtics d'Ontinyent. Es va començar a construir el 1500 i es va acabar el 1501, obra dels mestres d'obres i picapedrers Pere Ribera, de Xàtiva, i Joan Montanyés. Està declarat Bé de Rellevància Local.
Com és
Té dos arcs de carreus lleugerament rebaixats que arrenquen de la llera; entre els dos, un peu central de carreus en forma de quilla per a tallar el corrent. Damunt dels contraforts, la calçada s'eixampla en uns racons amb bancs correguts de pedra, i baixa en suau pendent des de la Cantereria fins al peu de la Vila. La barana es va fer amb les restes de diversos portals de la muralla derrocats a finals del segle XVIII.
Després d'una restauració que va acabar el 2023, està obert a vianants i bicicletes.
Al voltant del pont
El pont va reorientar les comunicacions de la Vila, i al seu voltant va créixer part de la història de la ciutat:
- El Camí dels Carros, la construcció del qual van impulsar els agermanats d'Ontinyent el 1520-1521: des de la seua baixada hi ha una de les millors vistes de la Vila i del Raval, amb les cases apilades unes damunt de les altres.
- El Tirador dels Peraires (segle XVI), on els fabricants estenien a assecar els draps de llana.
- El carrer de la Cantereria, on a principis del segle XVII les coves de la riba, habitades per les famílies més humils, es van transformar en cases.
Visita
Es travessa a la Ruta per la Vila, camí de la plaça de Baix i el Museu Fester. Des del pont de Santa Maria, riu amunt, es veu l'altra gran postal: les cases penjades sobre el riu. Com han travessat el Clariano les diferents èpoques de la ciutat ho contem a Els ponts d'Ontinyent.
Fonts: Ajuntament d'Ontinyent; Catàleg de béns i espais protegits del Pla General d'Ontinyent (fitxa 24); Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. Restauració: Valencia Plaza (28-4-2023).



















