La tradició industrial d'Ontinyent ve de l'època medieval: la llana, el tèxtil i, més tard, el paper han marcat l'economia, el vocabulari, els sorolls i la fisonomia de la ciutat. La Ruta de les Xumeneres proposa una mirada a la ciutat en vertical: un passeig per l'Ontinyent dels nostres besavis.
Gegants de maó
Les primeres fàbriques amb xumenera són de cap a 1900, i n'hi va haver més d'una vintena, sovint vora el riu o alguna séquia. Moltes han desaparegut, però se'n conserven dotze: tres de fàbriques de ceràmica, una alcoholera, dues de paper i sis del tèxtil. Van ser construïdes, en general, per mestres d'obra de la ciutat, com Arturo Reig Úbeda o la Colla dels Gallo.
Totes tenen tres parts: la base o peanya, quadrada; la canya, normalment de huit cares, i la llanterna, la part de dalt, decorada amb anells de maons.
Algunes parades
- La xumenera de l'alcoholera Cambra i Mollà, de finals del XIX, una de les més antigues.
- La del Rajolar de la Concepció (1947), de les més altes i esveltes.
- La del Rajolar de Sant Rafel (1955).
- Les de fàbriques tèxtils com Paduana o Tortosa i Delgado.
Com fer-la
L'itinerari comença a les portes del MAOVA, al carrer Regall, i passa pel pont de Santa Maria cap al nord. El campanar de la Vila, visible des de quasi tot el recorregut, fa de guia.
