Durant la Guerra Civil (1936-1939), Ontinyent tenia uns 12.400 habitants i una indústria posada al servei de l'exèrcit republicà: mantes, uniformes, carrosseries i fins i tot fàbriques d'explosius i projectils vingudes de Castelló. La ciutat va acollir refugiats a l'Hospital Militar Internacional, i a la Pobla del Duc i a Fontanars dels Alforins es van construir aeròdroms militars.
La Ruta dels Refugis Antiaeris
Per por dels bombardejos de l'aviació italiana, que atacava les ciutats de la costa i ciutats d'interior com Alcoi o Xàtiva, Ontinyent va construir una dotzena de refugis. Alguns eren dins de fàbriques com Paduana o J. Torró; altres als carrers de la Trinitat i de la Muralla, al Regall o sota la volta del barranc de Sant Jaume. Eren refugis de galeria o de mina, amb l'entrada típica en escala o rampa. Al final, la ciutat no va ser mai bombardejada.
Hui es poden visitar els refugis del Regall i de Tortosa i Delgado. No tenen valor artístic, però són un testimoni de l'esforç col·lectiu per a protegir la població civil.
Un itinerari pels anys 30
L'Ajuntament ha col·locat 13 panells (l'Itinerari pels Espais de Memòria Democràtica) pel nucli urbà, en una ruta circular que comença a l'encreuament del carrer de la Magdalena i Monges Carmelites i acaba a la Plaça Major. Expliquen com era Ontinyent durant la Segona República, la guerra i els primers anys de la dictadura, a través d'espais com el Regall, l'antiga avinguda de la Revolució, el Poble Nou, l'Hospital Militar Internacional o la plaça de la República. Cada panell es pot llegir de manera independent.