Declarat Conjunt Històric-Artístic als anys setanta, el Barri de la Vila conserva un dels conjunts medievals més representatius de les terres valencianes. Ací va nàixer Ontinyent: a principis del segle XV era la tercera vila més poblada al sud del Xúquer, només per darrere de Xàtiva i Oriola. Enfilada sobre el riu Clariano, la Vila guarda l'essència de la ciutat en els seus carrers, carrerons i atzucacs.
Un passeig per la Vila
S'hi pot entrar pel portal de Sant Roc o per la costeruda pujada del Fossaret. El carrer Major de la Vila (o de la Trinitat) conserva encara el seu aire senyorial, amb portes de dovelles de pedra i cantonades de carreus. Baixant, s'arriba a la plaça de Sant Pere, al Callarís i a carrers que conserven la història en el nom, com Cordellat o de l'Església. Les façanes rehabilitades, pintades de colors vius, han donat nova vida al barri. Des de l'altra banda del pont de Santa Maria es veuen les cases penjades sobre les restes de la muralla, amb el profund llit del riu al fons.
El Palau de la Vila
A l'extrem nord-oest del recinte, sobre el riu, s'alça el Palau de la Vila o de la Duquessa d'Almodóvar, probablement un antic alcàsser andalusí. Després de la conquesta de Jaume I, cap a 1245, va ser residència reial i, més tard, palau nobiliari. És Bé d'Interès Cultural, es va rehabilitar entre 2008 i 2011 i hui acull els plens de l'Ajuntament, el Museu dels Gegants i Cabets i l'Oficina de Turisme.
Santa Maria i el campanar
L'església arxiprestal de Santa Maria es va construir sobretot entre els segles XIV i XVI, probablement sobre l'antiga mesquita. Destaquen les voltes que reproduïxen les de la Llotja de València, obra del mestre Benet Oger (1518-1530), i una portada renaixentista (cap a 1535) de les més belles del Renaixement valencià. A la capella de la Puríssima es venera la imatge de plata de la patrona.
El seu campanar, començat el 1689, fa més de 71 metres: és el més alt de la Comunitat Valenciana i té 13 campanes. Es veu des de qualsevol punt de la ciutat.
La Plaça Major
Als peus de les muralles, la Plaça Major ha sigut el centre de la vida pública des del segle XVI. La presidix l'antic Ajuntament o Casa del Consell, i al davant hi ha el Palau dels Comtes de Torrefiel, seu actual de l'Ajuntament, amb una porta gòtica de pedra idèntica a la de la sala daurada del Palau de la Generalitat. Cada agost s'hi alça el castell de fusta de les Ambaixades de Moros i Cristians.
