L'església de Sant Francesc és l'única cosa que queda de l'antic convent dels franciscans. L'orde el va fundar el 1573, sota l'advocació de Sant Antoni, sobre una ermita medieval dedicada a aquest sant, a l'espai que hui ocupa la Glorieta.
Història
El primer temple es va esfondrar per unes fortes pluges el 1597, per la mala qualitat de l'obra, i se'n va alçar un de nou on és l'església actual, acabat poc després del 1615.
Amb la desamortització de 1835 els frares van ser exclaustrats i l'edifici es va deteriorar tant que cap al 1845 estava quasi en ruïnes. El va comprar Joaquina Osca, d'una de les famílies més poderoses de l'època, que el va reconstruir amb l'ajuda econòmica del veïnat, i en la segona mitat del segle XIX va tornar a obrir al culte. Després dels danys de la Guerra Civil es va reformar de nou fins al seu aspecte actual.
Com és
És un temple d'una sola nau amb set trams i capelles entre els contraforts. Predominen la senzillesa i l'austeritat, pròpies de l'arquitectura franciscana: arcs de mig punt, voltes de canó i el cor als peus de l'església, com en els temples franciscans valencians. La porta lateral és barroca, posterior a la resta de l'edifici.
Visita
És al Carrer Major (tram de Gomis), molt a prop de Sant Carles Borromeo i de les cases palau.
Font: Turisme Ontinyent.
