El Corpus Christi va ser la festa més lluïda de l'Ontinyent barroc. L'Ajuntament mostrava el poder de la Vila Reial patrocinant entremesos, danses, roques, teatre i desfilades com l'històrica Entrada del Rei Redoles, i els gremis hi afegien les seues pròpies danses. Aquell esplendor va entrar en crisi als anys 20 i 30 del segle XX, però des de 1981 s'ha anat recuperant.
Les danses
Hui la processó compta amb cinc danses, al so del tabal i la dolçaina. Entre elles, el Ball dels Cavallets, que representa la lluita de les antigues milícies d'Ontinyent contra els pirates barbarescos, i el Ball de la Veta, en què els balladors trenen cintes al voltant d'un pal coronat per una bola de clavells amb els colors de la senyera.
Els Gegants i Cabets
Els balls més simbòlics de la ciutat són els dels Gegants i Cabets, una tradició que ve del segle XVII.
- Els Gegants són tres parelles que representen les tres cultures de l'antiga Vila Reial i les tres edats de l'home: els Reis Cristians, els Reis Moros (els Auelos) i, des de 2006, els Reis Jueus.
- Els Cabets són figures com el Rei dels Cabets, el Tinyós o l'Home de les dues cares. És tradició córrer davant seu cridant-los «Orelluts!».
Encapçalen les processons del Corpus i de la Puríssima. Durant la processó del Corpus, els veïns alcen altars al carrer per a l'adoració de l'Eucaristia.
