Les Festes de Moros i Cristians són la festa gran d'Ontinyent. Se celebren a finals d'agost en honor al Santíssim Crist de l'Agonia, les organitza la Societat de Festers del Santíssim Crist de l'Agonia i la festa moderna té l'origen en 1860.
Moros i Cristians 2027
La Societat de Festers encara no ha publicat les dates oficials de 2027.
- Bàndol cristià:
- Capitana: Vanessa Tomás Martínez (Gusmans)
- Ambaixador: Francisco Reig Aleixandre (Asturs)
- Banderer: Jorge Gil Pastor (Asturs)
- Bàndol moro:
- Capità: Juan Ibañez Garcia (Chanos)
- Ambaixadora: Carla Ballester Bordera (Saudites d'Ontinyent)
- Banderer: Javier Ballester Bordera (Saudites d'Ontinyent)
Comparses de càrrec: Gusmans (Capitania cristiana), Asturs (Ambaixada cristiana), Chanos (Capitania mora) i Saudites d'Ontinyent (Ambaixada mora). La Societat de Festers també publica els Primers Tro de les 24 comparses.
Font: càrrecs festers (Societat de Festers del Santíssim Crist de l'Agonia).
Una festa d'Interés Turístic Internacional
- Interés Turístic Nacional des de 2010 (BOE de 22-6-2010).
- Interés Turístic Internacional des de 2024, per resolució de la Secretaria d'Estat de Turisme de 17 de setembre de 2024 (BOE de 25-9-2024). Segons el Ministeri, va ser la 82a festa d'Espanya i la 15a de la Comunitat Valenciana amb este títol.
- Dos dels seus actes, la Baixada del Crist i les Ambaixades, són Bé d'Interés Cultural Immaterial des de 2019 (Decret 4/2019 del Consell, BOE de 28-2-2019).
Història
La devoció al Crist ve de lluny: la Societat de Festers recull les tradicions del patronatge del Santíssim Crist de l'Agonia de 1632. El decret que declara la Baixada i les Ambaixades Bé d'Interés Cultural n'explica els antecedents: el 1652 les milícies de la vila ja disparaven salves en les festes de la Puríssima, i la devoció al Crist va créixer amb la baixada de 1809 i durant l'epidèmia de còlera de 1854.
El 1860, els llumeners del Crist, junt amb socis del casino El Porvenir i l'Ajuntament, van crear la festa actual de moros i cristians, i la Baixada del Crist va recuperar la vella tradició dels alardos, ara dedicada al Crist. Eixe any es van declamar per primera vegada les Ambaixades que Joaquín José Cervino va escriure per a Ontinyent: 528 versos que encara es reciten.
Des d'aleshores la festa ha anat canviant: des de 1980 els ambaixadors els nomena la comparsa que desfila en setè lloc; el castell actual de la plaça Major es va estrenar el 1985, i des de 1989 les dones hi participen com a festeres de ple dret.
Les 24 comparses
La festa la fan 24 comparses (o filaes), dotze per bàndol, agrupades en la Societat de Festers. Algunes de les comparses actuals es remunten a 1860; les altres s'hi van incorporar després fins a formar les 24 d'ara.
- Bàndol cristià: Gusmans, Arquers, Cruzados, Contrabandistas, Fontanos, Almogàvers, Asturs, Llauradors, Cides, Marineros, Bucaneros i Estudiants.
- Bàndol moro: Chanos, Omeyas, Benimerins, Abencerrajes, Kábilas, Moros Espanyols, Saudites d'Ontinyent, Mudéjares, Mossàrabs, Taifas, Moros Berberiscos i Moros Marinos.
Cada comparsa té el seu vestit, la seua banda de música oficial i el seu lloc en les desfilades, que canvia cada any.
Els càrrecs festers
Els càrrecs roten entre les comparses: la que obri cada bàndol té la Capitania i la setena, l'Ambaixada i la Bandera. L'any següent, la primera passa a ser l'última. Així, cada any són quatre comparses, dues per bàndol, les que assumixen els càrrecs, i preparen la seua participació en les festes amb anys d'antelació.
- Capità o Capitana: encapçala el seu bàndol durant les festes.
- Ambaixador o Ambaixadora: declama les Ambaixades davant del castell i, en la Baixada, el parlament del seu bàndol.
- Banderer o Banderera: porta la bandera del bàndol i acompanya l'ambaixador.
- Primer Tro: cada comparsa té el seu, i es presenta oficialment junt amb capitans, ambaixadors i banderers.
Els càrrecs es presenten oficialment abans de la Setmana Gran, i en la Publicació de Festes els de l'any anterior lliuren als nous «arma, text i bandera».
L'any fester
La festa no es reduïx a una setmana:
- Mig Any Fester: com diu el nom, marca que només queda mig any per a les festes. És un gran punt de trobada festera, amb concerts de música festera i la Desfilada del Mig Any, en què ixen al carrer les 24 comparses.
- Publicació de Festes, l'últim dissabte de juny: desfilada i relleu dels càrrecs.
- Esmorzar de la Llàgrima, el diumenge abans de la Setmana Gran: el record als festers morts durant l'any. Eixe mateix dia, de nit, la Presentació de Càrrecs i el Pregó a la plaça Major.
- Pujada del Crist, unes setmanes després de les festes: la imatge torna a l'ermita de Santa Anna i les festes es tanquen oficialment.
La Setmana Gran
Les festes se celebren a finals d'agost, de dijous a dilluns; habitualment, el cap de setmana al voltant del quart diumenge d'agost. Les dates de cada any les publica la Societat de Festers. Els actes principals, per ordre:
- Entrada de Bandes (dijous): les bandes oficials de les 24 comparses desfilen pels carrers Gomis i Maians i acaben tocant juntes la marxa mora Chimo, l'himne de les festes. De nit, els Alardos, una desfilada de disfresses que va nàixer dels sopars de les comparses.
- Entrades Cristiana i Mora (divendres): de vesprada entra el bàndol cristià i de nit el moro. És l'acte més multitudinari. Les comparses desfilen amb el vestit de gala i en cadascuna participen una o més esquadres amb un vestit singular, creat per a l'ocasió. Obri cada Entrada la comparsa que té la Capitania i la tanca la de l'Ambaixada: les quatre comparses de càrrec presenten els seus boatos, amb música, coreografies, carrosses i vestuari preparats durant anys. De matí, l'Entrada Infantil.
- Diana (dissabte de matí): les comparses desfilen amb el segon vestit, el de diari.
- Contrabando (dissabte a migdia): els Contrabandistas s'enfronten als Marineros pels carrers Gomis i Maians fins a la plaça Major.
- Baixada del Crist (dissabte de vesprada): després de la batalla d'arcabusseria i els parlaments al costat de l'ermita de Santa Anna, la imatge baixa en processó pel camí de Santa Anna, la Cantereria, el Pont Vell, la plaça de Baix, la plaça Major i el carrer Maians, fins a Sant Carles. És el mateix recorregut des de 1860.
- Diana de Gala, Missa Major i Processó (diumenge): la Missa Major, a Sant Carles, amb la missa que va compondre Rafael Martínez Valls el 1917, i de vesprada la Solemne Processó.
- Ambaixades (dilluns): davant del castell de fusta de la plaça Major, l'Ambaixada Mora de matí i la Cristiana de vesprada, amb els versos de Cervino i trets d'arcabusseria. Tanca la Setmana Gran la Desfilada final.
La música
La música acompanya cada acte: cada comparsa desfila amb la seua banda oficial. L'himne de les festes és la marxa mora Chimo, del mestre José María Ferrero, que totes les bandes toquen juntes al final de l'Entrada de Bandes.
Si véns a veure les festes
- Entrades: recorren l'avinguda de l'Almaig i la de Daniel Gil, passen per la glorieta de Moros i Cristians i acaben a la plaça de la Concepció.
- Entrada de Bandes i Contrabando: pel carrer Major (Gomis i Maians) fins a la plaça Major, on s'alça el castell de les Ambaixades.
- Baixada del Crist: passa pel Pont Vell camí de Sant Carles Borromeo.
- Cadires i tribunes: la Societat de Festers posa a la venda cadires i localitats de tribuna en el recorregut de l'Entrada.
- La Gran: durant la Setmana Gran, l'Ajuntament organitza La Gran, una programació complementària de concerts, activitats per a tots els públics i gastronomia, a banda dels actes oficials de la Societat de Festers.
- Cotxe: eixos dies es tallen molts carrers del centre; mira on aparcar.
- Tot l'any: el Museu Fester, a la seu de la Societat de Festers (plaça de Baix), reunix vestits, cartells i història de la festa.
- L'any en curs: dates, càrrecs i consells en la guia de Moros i Cristians 2027 i el programa oficial en la web de la Societat de Festers.
Fonts: Societat de Festers del Santíssim Crist de l'Agonia, BOE (2010, 2019 i 2024), Ministeri d'Indústria i Turisme, Turisme Ontinyent i Biblioteca de Catalunya (fons Rafael Martínez Valls).
