Les Festes de Moros i Cristians són les més tradicionals, simbòliques i multitudinàries d'Ontinyent. Se celebren en honor al Santíssim Crist de l'Agonia i estan declarades d'Interés Turístic Internacional.
Una mica d'història
A l'època barroca ja hi havia a Ontinyent una representació de moros i cristians lligada a la festa de la Puríssima, però va desaparéixer. La festa actual naix el 1860, quan els membres del Casino Liberal, amb la col·laboració de l'Ajuntament, van importar el model de les viles de la Serra de Mariola per a crear una festa d'estiu i popular, entre la sega i la verema.
Cada bàndol està format per comparses (o filaes). Les primeres ostenten la Capitania i les que fan set nomenen els Ambaixadors i Banderers. Els càrrecs canvien cada any: la comparsa primera passa a ser l'última l'any següent.
La Setmana Gran
Les festes se celebren el cap de setmana del quart diumenge d'agost:
- Diumenge anterior: l'Esmorzar de la Llàgrima i el Pregó amb la presentació de càrrecs.
- Dijous: l'Entrada de Bandes, que acaba amb totes les bandes interpretant juntes la marxa mora Chimo, del mestre José María Ferrero, himne de les festes i de la ciutat. A la nit, els Alardos, una desfilada de disfresses.
- Divendres: l'Entrada Infantil pel matí i, per la vesprada, les grans Entrades Cristiana i Mora.
- Dissabte: la primera diana, el Contrabando (protagonitzat per les comparses dels Mariners i dels Contrabandistes) i, per la vesprada, la Baixada del Crist, l'acte més emotiu per als festers.
- Diumenge: Diana de Gala, Missa Major, homenatge als ancians de l'Hospital de Beneficència i processó.
- Dilluns: les disparades d'arcabusseria i les Ambaixades davant del castell de fusta de la Plaça Major, amb els versos que Joaquín José Cervino va escriure per a Ontinyent el 1860.
Consulta el programa de cada any en l'Agenda.
