A Ontinyent, la Setmana Santa es commemora amb actes públics des del segle XV. La confraria més antiga és la de l'Ecce Homo, coneguda com la Capeta de la Sang, fundada a finals d'aquell segle; la de la Soledat data de 1610. Hui en són onze, moltes d'origen gremial: el pas dels Paperers, dels Llauradors, dels Carreters, dels Fusters, dels Carnissers, del Tèxtil o de l'Ajuntament.
Dues joies de Benlliure
Entre les imatges que processonen destaquen dues obres de l'escultor Marià Benlliure: el Crist Jacent, regalat pels fabricants tèxtils a l'Ajuntament en 1943, i la Soledat, pagada pel consistori en 1944.
Els actes més emocionants
- Diumenge de Rams: Via Crucis.
- Dijous Sant: la Processó del Silenci recorre a fosques el Barri de la Vila, només amb torxes i en silenci absolut.
- Divendres Sant: processons pel matí, l'Encontre Dolorós a la plaça Major i, per la vesprada, el Sant Enterrament, l'única processó en què participen totes les imatges.
- Dissabte: la Nit dels Panderos. Després de cremar les Velles Quaresmes, els xiquets arrosseguen pels carrers de la Vila els panderos —llandes i ferros lligats amb cordes—, entre tambors, xiulets i matraques, i canten allò de «Ratetes, ratetes, eixiu del forat...».
Consulta el programa de cada any en l'Agenda.
