El 17 de gener és el dia de Sant Antoni Abat o del Porquet, patró dels animals domèstics. Els llauradors i ramaders d'Ontinyent l'han celebrat des de fa segles. La festa més viva és la que naix al segle XVIII al Poble Nou, el barri llaurador que va créixer al voltant de l'ermita de la Concepció (l'Ermiteta), i està considerada la més costumista de totes les festes ontinyentines. Els actes centrals se celebren uns dies després del 17 de gener.
Foc, animals i fanals
Es planten fogueres al carrer i una de més gran a la plaça del Barranquet. Totes es cremen després de la multitudinària benedicció dels animals, que passen amb els seus amos a arreplegar la garrofeta, i de la benedicció del pa. Tot seguit ix la Retreta, en què lluïxen centenars de fanals fets pels Llumeners del sant.
Porrat, dansà i correfoc
Pels carrers del barri s'instal·la el porrat, el mercat de productes tradicionals: cigrons torrats, dàtils, margallons... I arriba la dansà, la més concorreguda de les set danses tradicionals d'Ontinyent, al so del tabal i la dolçaina. No falten el correfoc i la revetlla.
El dia del sant
Diana, missa cantada i la cercavila dels porcs, que se sortegen a la nit. Per la vesprada, la cavalcada amb motocarros agrícoles des d'on els xiquets llancen confeti i llepolies, la processó, el sorteig dels porcs i el castell de focs.
