Papers manuscrits antics, madeixes de llana, un fil clar sobre un teixit blau fosc i una manta doblegada (imatge il·lustrativa)

Ontinyent

Persones d'Ontinyent

Una ciutat explicada a través de les persones que hi han deixat empremta

📷 Imatge il·lustrativa

← Ontinyent

De la universitat del segle XVI als laboratoris del CERN, dels tallers barrocs a les fàbriques de mantes, Ontinyent també s'entén a través de les persones que hi van nàixer o que van fer de la ciutat part de la seua vida. Aquesta selecció no pretén ser tancada: anirà creixent a mesura que documentem noves trajectòries i fonts.

Edat Moderna

Entre els segles XVI i XVIII, Ontinyent era una vila del regne de València amb parròquies, convents i tallers. D'ací van eixir persones que van fer carrera a València i més enllà: a les aules de la universitat, als tallers d'escultura, a l'orgue de la catedral i en les lletres. Diverses donen hui nom a carrers de la ciutat.

Gaspar Guerau de Montmajor

Ontinyent, 1557 – Alcalá de Henares, 1600

Nascut a Ontinyent

Humanisme · Universitat

Humanista nascut a Ontinyent el 1557, va ser mestre en Arts i, des de 1579, catedràtic d'Oratòria a la Universitat de València. El seu pas per la universitat va ser accidentat: el van expulsar de la càtedra, el van readmetre el 1586 i el van apartar de nou el 1590. De 1586 és la seua obra més coneguda, la Breu descripció dels mestres, una sàtira que la mateixa Universitat de València va publicar en edició moderna el 1999. Va passar els últims anys ensenyant retòrica a Alcalá de Henares, on va morir el 1600. Un carrer d'Ontinyent porta el seu nom.

Font principal: Gran Enciclopèdia Catalana ↗

Lleonard Juli Capuz

Ontinyent, 1660 – València, 1731

Nascut a Ontinyent

Escultura

Nascut a Ontinyent el 1660, era el fill major de l'escultor genovés Julio Capuz. Des de 1680 va ser mestre escultor a València, on va desenvolupar una llarga carrera en ple barroc. El Diccionario Biográfico de la Real Academia de la Historia li atribuïx, entre altres obres, retaules per a Burjassot (1686) i Benigànim (1690), la façana de l'església del Carme de València (1697), treballs per als Sants Joans (1700) i, ja el 1714, el Crist jacent de la catedral de València i un bust del rei Felip V. Va morir a València el 1731. Un carrer d'Ontinyent porta el seu nom.

Font principal: Real Academia de la Historia, Diccionario Biográfico ↗

Bust del rei Felip V esculpit en pedra per Lleonard Juli Capuz
Bust de Felip V (cap a 1714), obra de Capuz. Museu de Belles Arts de València · 📷 Pere López · CC BY-SA 3.0

Vicent Rodríguez Monllor

Ontinyent, finals del s. XVII – València, 1760

Nascut a Ontinyent

Música

Nascut a Ontinyent a finals del segle XVII, va ser un dels organistes més destacats de la València del segle XVIII. El 1713 va entrar com a organista interí de la catedral de València i el 1715 va obtindre la plaça de titular, en què va succeir Joan Baptista Cabanilles. La va ocupar durant quaranta-cinc anys, fins a la seua mort a València, el desembre de 1760. De la seua producció es conserva el Libro de tocatas para címbalo, de 1744, a més de música religiosa. Una plaça d'Ontinyent porta el nom del Músic Vicent Rodríguez.

Font principal: Baker's Biographical Dictionary of Musicians (encyclopedia.com) ↗

Pàgina manuscrita de partitura del Libro de tocatas para címbalo
Libro de tocatas para címbalo (1744), manuscrit · 📷 Orfeó Català · Domini públic

Lluís Galiana i Cervera

Ontinyent, 1740 – Ontinyent, 1771

Nascut a Ontinyent

Literatura

Fill del metge Antonio Galiana, va nàixer a Ontinyent el 1740 i va ingressar molt jove en el convent dominic de la vila. Va estudiar a Oriola i va ser professor a Ontinyent i en el convent de Sant Onofre, fins que la malaltia el va fer tornar a casa. Va morir a Ontinyent el 1771, amb només trenta anys. En tan poc de temps va deixar una obra notable: es va cartejar amb l'erudit Gregori Maians i el 1768 va publicar la Rondalla de rondalles, una obra en valencià que la Gran Enciclopèdia Catalana situa entre els precedents de la Renaixença. La Diputació de València la va reeditar el 2025. A Ontinyent el recorda el carrer Fra Lluís Galiana.

Font principal: Real Academia de la Historia, Diccionario Biográfico (A. Esponera) ↗

Portada antiga del llibre Rondalla de rondalles
Portada de la Rondalla de rondalles · 📷 CbarqueroG · CC BY-SA 4.0

Segle XIX

El segle XIX va ser un temps de canvis polítics, exilis i noves institucions. Persones vinculades a Ontinyent hi van participar des de la música, el Parlament i els tribunals. Una d'elles, a més, va escriure el 1860 els versos que encara es reciten cada any en les Ambaixades de Moros i Cristians.

Josep Melcior Gomis

Ontinyent, 1791 – París, 1836

Nascut a Ontinyent

Música

Nascut a Ontinyent el 1791, es va formar com a escolanet de la catedral de València. Va ser músic major d'un regiment d'artilleria abans d'instal·lar-se a Madrid el 1817. El seu nom està unit a l'Himne de Riego, el cant del liberalisme de 1820. Les fonts li atribuïxen la música, tot i que alguns estudis precisen que la seua aportació podria haver sigut l'arranjament i la instrumentació. Amb la tornada de l'absolutisme es va exiliar el 1823 i va viure a París i a Londres. A París va estrenar òperes com Le diable à Séville (1831), Le revenant (1833) i Le portefaix (1835). Hi va morir, malalt de tisi, a finals de juliol de 1836.

Empremta a Ontinyent

Sala Gomis · Conservatori Professional de Música Josep Melcior Gomis

Font principal: Real Academia de la Historia, Diccionario Biográfico ↗

Retrat pintat de Josep Melcior Gomis
Retrat de Gomis per Gonzalo Salvá. Conservatori de València · 📷 Gonzalo Salvá · Domini públic

Luis Mayans y Enríquez de Navarra

Requena, 1805 – Madrid, 1880

Nascut a Requena · vinculat a Ontinyent per la família paterna i la vida pública

Política · Dret

No va nàixer a Ontinyent sinó a Requena, però la seua família paterna estava assentada ací i la ciutat va ser la base de la seua vida pública. Cap a 1830 va exercir d'advocat a Ontinyent i des de 1846 va ser diputat per Ontinyent i Albaida. Va arribar al més alt de la política del seu temps: va presidir el Congrés dels Diputats entre 1848 i 1852 i va ser ministre de Gràcia i Justícia en dues etapes, entre 1843 i 1846 i el 1864. Anys després va presidir la comissió que va preparar l'avantprojecte de la Constitució de 1876. Cada vegada que es va retirar de la política va tornar a Ontinyent, que el va nomenar fill predilecte, com recorda una placa al palau familiar del carrer Major.

Font principal: Real Academia de la Historia, Diccionario Biográfico (M. Maciá) ↗

Retrat a l'oli de Luis Mayans, assegut i vestit de negre
Retrat per Vicente Palmaroli (1872). Congrés dels Diputats · 📷 Vicente Palmaroli · Domini públic

Joaquín José Cervino Ferrero

Tortosa, 1817 – La Font de la Figuera

Nascut a Tortosa · vinculat a Ontinyent des de xiquet

Literatura · Dret

Nascut a Tortosa el 1817, va arribar de xiquet a Ontinyent, d'on era la seua família materna. Jurista de professió, va ser alcalde d'Ontinyent el 1843 i després va fer una llarga carrera judicial que el va portar al Tribunal Suprem, del qual va ser magistrat entre 1874 i 1883. La seua empremta més viva en la ciutat és, però, literària. El 1860 va escriure els 528 versos de les Ambaixades de Moros i Cristians, que es van declamar per primera vegada el 7 d'agost d'aquell any i que encara es reciten cada any davant del castell de la Plaça Major. Hui les Ambaixades són, juntament amb la Baixada del Crist, Bé d'Interés Cultural Immaterial. El 2017, en el bicentenari del seu naixement, Ontinyent el va nomenar fill adoptiu.

Empremta a Ontinyent

Les Ambaixades de Moros i Cristians, que es declamen cada any a la Plaça Major

Font principal: BOE-A-2019-2849 ↗

Fotografia antiga de Joaquín José Cervino
Fotografia anònima, cap a 1880. Original al Museu Fester d'Ontinyent · 📷 Museu Fester d'Ontinyent · Domini públic

Primera meitat del segle XX

En les primeres dècades del segle XX, Ontinyent va viure una profunda transformació industrial i social, amb un tèxtil que va guanyar un pes decisiu en l'economia de la ciutat. Van ser també anys de periòdics, música, cinema i esport, fins que la guerra de 1936-1939 va truncar moltes trajectòries. Les persones d'aquesta època van portar el nom d'Ontinyent de la impremta a la pantalla i del ring al Teatro Real.

Juan Calvo Domènech

Ontinyent, 1892 – Madrid, 1962

Nascut a Ontinyent

Cinema

Va nàixer a Ontinyent el 1892, tot i que la seua família es va traslladar prompte a Madrid. Va començar en el teatre líric com a baríton i va recórrer Hispanoamèrica durant quatre anys amb una companyia. Va ser galant, primer actor i director de companyia abans de dedicar-se del tot al cinema. Va rodar unes huitanta pel·lícules a Espanya, Itàlia i Mèxic. Va ser Sancho Panza a Don Quijote de la Mancha (1947) i, sobretot, Fray Papilla a Marcelino, pan y vino (1955), paper pel qual va rebre el premi del Círculo de Escritores Cinematográficos. El mateix cercle el va tornar a premiar l'any següent per Calabuch, de Berlanga. Va morir a Madrid el 1962.

Font principal: Real Academia de la Historia, Diccionario Biográfico ↗

Rafael Martínez Valls

Ontinyent, 1895 – Barcelona, 1946

Nascut a Ontinyent

Música

Compositor i organista nascut a Ontinyent el 1895. La seua carrera el va portar a Madrid, on va ser organista i mestre concertador del Teatro Real, i després a Barcelona, on va ser mestre de capella de la parròquia de Sant Josep Oriol i on va morir el 1946. La seua obra més popular és la sarsuela Cançó d'amor i de guerra (1926). No va perdre mai el vincle amb la seua ciutat: va compondre l'Himne a Ontinyent i, el 1917, una missa en honor del Santíssim Crist de l'Agonia que encara s'interpreta en la Missa Major de les festes de Moros i Cristians.

Empremta a Ontinyent

Carrer del Músic Martínez Valls · CEIP Martínez Valls · la seua missa de 1917, en la Missa Major de les festes

Font principal: Gran Enciclopèdia de la Música ↗

José i Manuel Simó Marín, fundadors de Paduana

José: Ontinyent, 1879 – Paterna, 1936Manuel: Ontinyent, 1868 – 1936

Nascuts a Ontinyent

Indústria

Paduana, una de les grans fàbriques tèxtils de la història d'Ontinyent, es va donar d'alta com a indústria el setembre de 1918, tot i que l'empresa situava la seua fundació el 1919, el seu primer any complet d'activitat. La van fundar quatre socis: els germans José i Manuel Simó Marín, Joaquín Colomer Mergelina i José Moscardó Boluda. José, llicenciat en Filosofia i Lletres, va ser l'empresari que la va dirigir fins a 1936. En els anys trenta la fàbrica superava el centenar de treballadors i, des de 1921, repartia entre ells una part dels beneficis. Manuel, advocat i polític, va ser elegit diputat a Corts per València el 1914. Tots dos van ser assassinats el 1936. Del conjunt industrial, catalogat com a Bé de Rellevància Local, la Generalitat va inventariar el 2009 l'edifici principal, la xemeneia i el depòsit d'aigua. Dos carrers d'Ontinyent porten els seus noms.

Empremta a Ontinyent

Carrers de José Simó Marín i de Manuel Simó Marín · patrimoni de Paduana inventariat com a Bé de Rellevància Local (2009)

Font principal: Generalitat Valenciana, Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià: Fàbrica La Paduana ↗

Robert Sanz i Insa

Ontinyent, 1908 – Santa Coloma de Gramenet, 1965

Nascut a Ontinyent

Esport

Boxejador nascut a Ontinyent el 1908, va formar part de l'equip espanyol en els Jocs Olímpics d'Amsterdam de 1928. Va competir en el pes lleuger i el 8 d'agost va perdre als punts davant de l'italià Carlo Orlandi, que acabaria guanyant la medalla d'or. Segons el registre olímpic Olympedia, és el primer dels tres esportistes nascuts a Ontinyent que han participat en uns Jocs Olímpics; després vindrien el ciclista Eleuterio Mancebo i el tennista Juan Carlos Ferrero. Va morir a Santa Coloma de Gramenet el 1965.

Font principal: Olympedia ↗

Segona meitat del segle XX

Després de la postguerra, Ontinyent va créixer com a ciutat industrial, coneguda durant dècades com la ciutat de les mantes. Les persones d'aquest període van deixar empremta en la investigació arqueològica, en la música festera, en l'Església i en l'escola. Algunes, sense haver nascut ací, van fer d'Ontinyent el lloc del seu treball i del seu compromís.

Enric Pla Ballester

Ontinyent, 1922 – València, 1988

Nascut a Ontinyent

Arqueologia

Arqueòleg nascut a Ontinyent el 1922, va dedicar tota la seua carrera al Servei d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València, el centre d'investigació vinculat al Museu de Prehistòria de València. En va ser subdirector des de 1950 i director des de 1982 fins a la seua mort, el 1988. Durant quasi quatre dècades va participar en l'excavació i l'estudi de jaciments valencians. Algunes fotografies de campanya en què apareix, com les de 1942 a l'Ereta del Pedregal, es conserven hui en l'arxiu del mateix museu. El 1992 se li va dedicar un volum d'homenatge.

Font principal: Gran Enciclopèdia Catalana ↗

José María Ferrero Pastor, «Mestre Ferrero»

Ontinyent, 1926 – 1987

Nascut a Ontinyent

Música

José María Ferrero Pastor, el Mestre Ferrero, va nàixer a Ontinyent el 1926 i va dedicar la vida a la música de la seua ciutat. El 1964 va compondre Chimo, la marxa mora que es va convertir en l'himne de les festes de Moros i Cristians i que totes les bandes toquen juntes al final de l'Entrada de Bandes. Director de banda, el 1975 va ser un dels fundadors del centre musical del qual va nàixer l'actual Conservatori. Va morir el 1987 en un accident de trànsit, i aquell mateix any l'Ajuntament el va nomenar fill predilecte a títol pòstum. El 2026, centenari del seu naixement, Ontinyent celebra l'Any Mestre Ferrero.

Empremta a Ontinyent

Chimo, a l'Entrada de Bandes · plaça i parc del Mestre Ferrero

Font principal: Ajuntament d'Ontinyent ↗

Teodor Úbeda Gramage

Ontinyent, 1931 – Palma, 2003

Nascut a Ontinyent

Religió

Nascut a Ontinyent el 1931 i ordenat sacerdot el 1955, va ser nomenat el 1970 bisbe auxiliar d'Eivissa i el 1973 bisbe de Mallorca. Va governar la diòcesi durant tres dècades, fins a la seua mort a Palma el 2003. El 2002 va rebre la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. La seua ciutat natal l'havia nomenat fill predilecte el 1995.

Font principal: Catholic-Hierarchy ↗

Empar Granell i Tormos

Borriana, 1945 – Ontinyent, 2010

Nascuda a Borriana · mestra a Ontinyent durant quasi quaranta anys

Educació

Nascuda a Borriana el 1945, Empar Granell va arribar a Ontinyent com a mestra i ací va treballar quasi quaranta anys, entre 1968 i 2007, en el col·legi Lluís Vives. Va ser una de les impulsores de l'ensenyament en valencià a la comarca: el 1987 va cofundar la Coordinadora de la Vall d'Albaida per la Defensa i Ús del Valencià i el 1990, Escola Valenciana. Va rebre el premi Joan Baptista Basset (2007) i el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Carulla (2008). Va morir a Ontinyent el 2010.

Empremta a Ontinyent

Escola Oficial d'Idiomes de la Vall d'Albaida–Empar Granell

Font principal: Gran Enciclopèdia Catalana ↗

José Niñerola Company

Mort el 2010

Vinculat a Ontinyent

Indústria

José Niñerola Company va ser un empresari vinculat a Ontinyent que va dedicar bona part de la seua activitat a l'organització del sector tèxtil i empresarial de la comarca. Va presidir ATEVAL-Vall d'Albaida i, segons l'Ajuntament, va ser fundador i primer president de COEVAL, la Confederació Empresarial de la Vall d'Albaida, creada a finals de 1996. L'Ajuntament destaca la seua participació en la implantació de la Universitat de València a Ontinyent i en l'elecció de la ciutat com a seu del Museu del Tèxtil de la Comunitat Valenciana. En l'acte d'homenatge celebrat el 2023, l'alcalde va afirmar que la idea del museu va sorgir dels seus plantejaments. Va morir el 2010.

Empremta a Ontinyent

Plaça de José Niñerola Company

El Ple de l'Ajuntament va aprovar el 2022 donar el seu nom a la plaça d'accés al Museu del Tèxtil de la Comunitat Valenciana, a proposta d'ATEVAL i COEVAL. L'espai es va inaugurar amb aquesta denominació el març de 2023.

Font principal: Ajuntament d'Ontinyent ↗

Ontinyent contemporani

Hui hi ha ontinyentins i ontinyentines, de naixement o de vincle, en l'esport d'elit, la dansa internacional, la universitat i els grans laboratoris d'investigació. Són trajectòries obertes, encara en marxa. Ací en recollim només l'activitat pública i professional, i els reconeixements que la ciutat els ha concedit.

Eleuterio Mancebo

Ontinyent, 1968

Nascut a Ontinyent

Esport

Ciclista nascut a Ontinyent el 1968 i format en el Club Ciclista Ontinyent. Va ser olímpic en els Jocs de Barcelona 1992, on va formar part de l'equip espanyol de contrarellotge per equips, que va acabar en cinquena posició. Segons el registre olímpic Olympedia, és un dels tres esportistes nascuts a Ontinyent que han competit en uns Jocs Olímpics, juntament amb el boxejador Robert Sanz i el tennista Juan Carlos Ferrero.

Font principal: Olympedia ↗

Juan Carlos Ferrero

Ontinyent, 1980

Nascut a Ontinyent

Esport

Nascut a Ontinyent el 1980, Juan Carlos Ferrero va guanyar Roland Garros el 2003 i el 8 de setembre d'aquell any va arribar al número 1 del rànquing mundial de l'ATP. Al llarg de la seua carrera va sumar 16 títols ATP i dues Copes Davis amb Espanya, el 2000 i el 2004, i va ser olímpic a Sydney 2000 i Atenes 2004. Després de retirar-se el 2012 es va dedicar a la formació de tennistes i va ser entrenador de Carlos Alcaraz fins al 2025. Ontinyent li va concedir la Medalla d'Or de la Ciutat el 2001.

Empremta a Ontinyent

Parc del tennista Juan Carlos Ferrero (el Llombo)

Font principal: ATP Tour ↗

Juan Carlos Ferrero sacant en una pista de terra batuda de Roland Garros
Juan Carlos Ferrero a Roland Garros, 2009 · 📷 Charlie Cowins · CC BY 2.0

Marcos Morau

Ontinyent, 1982

Nascut a Ontinyent

Dansa

Marcos Morau, nom artístic de Marcos Mora Ureña, va nàixer a Ontinyent el 1982. Coreògraf i director d'escena, ha desenvolupat amb la seua companyia, La Veronal, el que el jurat del Premio Nacional de Danza de 2013 va definir com un segell coreogràfic propi. La seua obra ha arribat a grans escenaris internacionals: el 2021 va presentar Sonoma en el Festival d'Avinyó i el 2025 va participar en la Biennal de Venècia. El 2025 va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts, va ser pregoner de les festes de Moros i Cristians i l'Ajuntament li va concedir la Medalla d'Or de la Ciutat.

Font principal: BOE-A-2014-1120, Premio Nacional de Danza 2013 ↗

Marcos Morau durant el festival Reims Scènes d'Europe
Marcos Morau al festival Reims Scènes d'Europe, 2019 · 📷 Gérald Garitan · CC BY-SA 4.0

José R. Penadés Casanova

Agullent

Nascut a Agullent · vinculat a Ontinyent, on ha residit gran part de la seua vida

Ciència

José Rafael Penadés va nàixer a Agullent, municipi veí, i ha residit durant gran part de la seua vida a Ontinyent. Doctor en Veterinària, va iniciar la seua carrera científica a la Universitat CEU Cardenal Herrera de València. Després va ser investigador del CSIC i catedràtic a la Universitat de Glasgow abans d'incorporar-se a l'Imperial College de Londres, on dirigix el Centre for Bacterial Resistance Biology. Estudia com es transferixen els gens entre bacteris, un procés clau per a entendre la propagació de la resistència als antibiòtics. El 2018 va descriure una nova via de transferència, la «transducció lateral». El 2024 va ingressar en la Royal Society britànica i Ontinyent li va concedir una de les seues distincions del 9 d'Octubre.

Font principal: Imperial College London ↗

Juan Luis Gandía Cabedo

Ontinyent, 1965

Nascut a Ontinyent

Universitat

Juan Luis Gandía va nàixer a Ontinyent el 1965 i va viure a la ciutat fins que se'n va anar a estudiar. Catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de València, va ser vicerector entre 2014 i 2019. El març de 2026 va guanyar les eleccions al rectorat i a l'abril va prendre possessió com a rector. És el primer ontinyentí al capdavant de la Universitat de València, que té a Ontinyent un dels seus campus. Aquell mateix any l'Ajuntament li va concedir una de les seues distincions del 9 d'Octubre.

Font principal: Universitat de València ↗

Emma Torró Pastor

Ontinyent, 1981

Nascuda a Ontinyent

Ciència

Emma Torró va nàixer a Ontinyent el 1981 i va estudiar al CEIP Vicent Gironés, l'IES L'Estació i el Conservatori Josep Melcior Gomis. Llicenciada en Física per la Universitat de València, es va doctorar a l'Institut de Física Corpuscular (IFIC) dins de la col·laboració ATLAS, un dels grans experiments del Gran Col·lisionador d'Hadrons del CERN. Va treballar per a la Universitat de Washington, sobretot al CERN, i després va tornar a l'IFIC, on és científica titular del CSIC i subdirectora tècnica de l'institut. La seua investigació se centra en la cerca de noves partícules de vida mitjana llarga. El 2022 Ontinyent li va concedir una de les seues distincions del 9 d'Octubre.

Font principal: Ajuntament d'Ontinyent ↗

Fonts

Les biografies es basen en fonts documentals: el Diccionario Biográfico de la Real Academia de la Historia, la Gran Enciclopèdia Catalana, el Butlletí Oficial de l'Estat, l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, les actes i notícies de l'Ajuntament d'Ontinyent, la revista Almaig de La Nostra Terra, Olympedia i les institucions acadèmiques i científiques de cada persona. Cada entrada indica la seua font principal.

Si hi trobes algun error o coneixes una font que ens ajude a completar aquesta selecció, escriu-nos. Contacte